L’arquitectura passiva, englobada dins l’arquitectura dels edificis de consum gairebé nul ECCN (near zero energy buildings, nZEB en anglès), és la que aconsegueix que els edificis tinguin una demanda energètica propera a zero, és a dir que per aconseguir un ambient interior confortable necessiten molt poca despesa d’energia gràcies a la seva alta eficiència energètica.
La Unió Europea, a través de la Directiva 2010/31/UE, recull que a la fi del 2018 els edificis públics de nova construcció hauran de ser de consum energètic gairebé nul, i a la fi de 2020 tots els edificis privats. Amb data del 2 de Juny de 2017 el Consell de Ministres ha aprovat aquesta Directiva Europea mitjançant la modificació del RD 235/2013.
Ara cal preguntar-se com es podrà arribar a construir aquest tipus d’edificacions i quines característiques posseiran. Els requisits que hauran de satisfer aquests edificis seran determinats per una futura modificació del Codi Tècnic de l’Edificació.
Passivhaus
En l’actualitat ja es poden realitzar edificacions passives, malgrat no existir cap normativa que ho reguli. Una manera d’aconseguir que un habitatge, un edifici, una oficina, etc. sigui de consum gairebé nul és mitjançant algun tipus de certificació sostenible que així ho acrediti, com per exemple l’estàndard de construcció Passivhaus.
La certificació Passivhaus va ser creada fa gairebé 30 anys a Alemanya i avui és ja una referència en tota Europa i a nivell mundial, amb més de 25.000 unitats construïdes.
L’arquitectura Passivhaus es resumeix en 5 criteris bàsics:
–Aïllament tèrmic adequat per aconseguir gran confort tèrmic.
–Fusteries de màximes prestacions.
-Evitar l’existència de ponts tèrmics.
-Gran hermeticitat i estanqueïtat al pas de l’aire.
-Control de la ventilació per assegurar la qualitat ambiental interior.
Els beneficis que s’aconsegueixen gràcies a aquesta exigència constructiva són nombrosos i es tradueixen en una molt alta confortabilitat:
-Reducció en un 70% de les necessitats de climatització, tant de fred com de calor, respecte al Codi Tècnic.
-Absència de sorolls provinents de l’exterior.
-Temperatura interior constant, sense estratificacions ni corrents d’aire.
-Inexistència de partícules de pols.
-Inexistència d’humitats.
Quant a l’ús de determinats materials, no hi ha preestablerta cap obligatorietat. Es pot utilitzar qualsevol material existent al mercat, ja sigui per al sistema estructural, per als tancaments o per als acabats. Amb això es pretén que els costos d’aquest tipus d’edificacions no siguin superiors als de qualsevol tipus de construcció tradicional, i que el preu final vagi en funció de les qualitats que se li pretenguin donar a l’edificació.
Això també influeix en l’adaptabilitat d’aquest estàndard a qualsevol part del món, sigui el clima que sigui i amb les tècniques constructives pròpies de cada zona.
Passivhaus no només fa referència a l’ús d’habitatge, de la mateixa manera són certificables usos no residencials com són escoles, oficines, biblioteques, hotels…
Les reformes i rehabilitacions d’edificis existents també poden realitzar-se sota l’estàndard Passivhaus, en aquest cas el segell passa a anomenar-se EnerpHit.
A ZEB arquitectura estem especialitzats en arquitectura sostenible, i acreditats pel Passivhaus Institut amb el certificat oficial de Passivhaus Designer.
Creiem que la realització d’edificis sota l’estàndard Passivhaus suposa una millora substancial en la manera de construir respecte a les exigències constructives actuals, fet que aporta més valor a les edificacions sota aquest segell de qualitat reconegut internacionalment.
Deixa un comentari